Un grillet de llimona

La meva foto
Mentre no es digui el contrari tot forma part de l'analogia de la màquina. El que no es llança es reaprofita.

dimarts, 20 d’abril del 2010

2 comentaris:

  1. Si t'he de ser sincer, moltes vegades em costa mirar les teves fotos i trobar-los la transcendència que busco en tot, com si estiguessin fetes a la babalà. I tot això augmenta tenint en compte que són analògiques i que la munició no és ilimitada, que, tal i com ho veig jo, cal pensar molt bé a que fas la foto.
    Superar això que a mi em sembla contradictori és assolir una realitat ben maca. Entendre-ho encara no està a la meva alçada, però penso intentar-ho.
    Continua així, Alba.

    ResponElimina
  2. la de baix és l'Ikea..no en tinc ni idea, eh? es que l'altre dia parlava amb algú i va arribar a la conclusió que era molt extrany que jo no hagués estat mai a l'Ikea. jo no ho vaig entendre gaire.
    i la de dalt..em costa identificar..però imagino que un prestatge de l'Ikea o qualsevol altra superfície.
    sempre mostrant la realitat "quotidiana" desde el teu ull analògic.
    i suposo que, referint-me una mica al comentari de l'Oscar, l'encant en la teva fotografia és una mica aquí, en el voler ensenyar el que veus i el que t'envolta despreocupadament i fer-ho d'aquesta manera... jo segueixo aplaudint.

    ResponElimina